El radó: un gas natural radioactiu que pot afectar la nostra salut

El radó és un gas radioactiu que es produeix per la desintegració natural de l’urani present al sòl i les roques. En terrenys porosos, pot arribar a penetrar i acumular-se en els edificis, especialment en els soterranis. 

El radó no té color, olor ni sabor, per la qual cosa és difícil de detectar. No obstant això, pot tenir efectes nocius per a la nostra salut.

Com entra el radó als edificis?

El radó s’allibera del terra i es difon en l’aire. A l’aire lliure, el radó es dilueix ràpidament i no sol representar un risc. Tanmateix, en els espais tancats, el radó es pot acumular fins a assolir nivells perillosos.

El radó pot entrar als edificis per les esquerdes i els buits dels fonaments, pels desguassos o pels espais entre els sòls de fusta. També pot provenir dels materials de construcció o de l’aigua d’ús domèstic que contenen radó. La concentració de radó als edificis depèn de diversos factors, com el tipus de sòl, la ventilació, l’estanquitat, la temperatura i la pressió atmosfèrica.

Quins efectes té el radó en la salut?

El radó és una de les principals causes de càncer de pulmó. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el radó residencial provoca entre el 3% i el 14% de tots els casos de càncer de pulmó a nivell mundial, cosa que el converteix en la segona causa més important de càncer de pulmó després del cigarret en la població en general, i la primera entre els qui no fumen.

On és més probable estar exposat a radó a Espanya?

El radó és un problema de salut pública que afecta moltes zones geogràfiques del món. A Espanya, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) és l’organisme encarregat de regular i controlar el radó. El CSN ha elaborat un mapa del potencial de radó al país, que indica les zones geogràfiques on és més probable trobar edificis amb concentracions elevades de radó, i ha conclòs que el 17% del territori a Espanya es troba en alt risc pel gas radó.

El radó afecta especialment algunes zones del 6, on s’han registrat concentracions molt elevades d’aquest gas en habitatges i llocs de treball.

Altres zones on s’han trobat nivells alts de radó, són la zona centre-oest d’Espanya; Extremadura; meitat nord de la frontera amb Portugal; certes zones de Catalunya, concretament al nord de la província de Barcelona i el sud de la de Girona, Pirineus, i part de la província de Granada.

Font: Mapa del Potencial de Radó d’Espanya CSN, 2017, – https://www.csn.es/mapa-del-potencial-de-radon-en-espana

Hi ha activitats en què el risc d’exposició a radó sigui més gran, independentment de la seva localització?

Per l’entorn on es duen a terme, certes activitats poden produir una exposició significativa al radó encara que no ens trobem en municipis localitzats en zones d’actuació prioritària.  Entre elles destaquen:

1. Els centres de treball subterranis: aparcaments públics i privats d’ús públic, sistemes de metro, mines en explotació, mines-museu i coves turístiques, entre d’altres.
2. Llocs de treball amb aigües d’origen subterrani: plantes potabilitzadores d’aigües subterrànies i establiments termals, entre d’altres.

Com es pot mesurar i reduir el radó als espais interiors?

L’única manera de saber si hi ha radó en un edifici és mesurant la seva concentració amb un detector específic. Existeixen diferents tipus de detectors, des dels més senzills, que es deixen en una habitació durant uns dies o setmanes, fins als més sofisticats, que registren els nivells de radó en temps real.

Si es detecta una concentració de radó superior al nivell de referència establert per les autoritats, s’ han de prendre mesures per reduir-la. Aquestes mesures poden ser de dos tipus: preventives o correctives.

Les mesures preventives s’apliquen en els edificis de nova construcció o en els que s’han de reformar, i consisteixen a evitar que el radó entri des del sòl o des de l’ aigua. Per a això, es poden utilitzar barreres impermeables, sistemes de ventilació o canonades especials.

Les mesures correctives s’ apliquen en els edificis existents que tenen un problema de radó, i consisteixen a eliminar o disminuir el radó que ja és dins. Per a això, es poden utilitzar sistemes de ventilació natural o mecànica, segellament d’ esquerdes o filtració d’ aire.

Què és el Pla Nacional contra el Radó?

A Espanya, el Govern va aprovar el gener del 2024 el Pla Nacional contra el Radó.

El Pla Nacional contra el Radó es basa en el Reial decret 1029/2022, que transposa la Directiva Europea 2013/59/Euratom, que estableix normes per a la protecció contra les radiacions ionitzants, incloent-hi el radó. Aquesta directiva fixa el límit de concentració de radó en l’aire interior en 300 Bq/m3, tant per a habitatges com per a llocs de treball, i obliga els Estats membres a elaborar plans nacionals per reduir l’exposició al radó i a informar la població sobre els riscos i les mesures de prevenció.

L‘objectiu principal del Pla és protegir la salut de la població i les persones treballadores enfront dels riscos per a la salut de l’exposició al radó. 

Per aconseguir aquest objectiu, el document s’articula al voltant de cinc eixos estratègics: 

1. Conèixer la magnitud del problema i identificar i resoldre les mancances o dificultats per a l’aplicació de controls o solucions efectives. 
2. Reduir la concentració de radó als edificis. 
3. Reduir les exposicions en el treball al radó i garantir la implantació del nivell de referència i el compliment del límit de dosis per a persones treballadores exposades. 
4. Desenvolupar mesures d’acció per reduir l’exposició al radó a les zones d’actuació prioritària. 
5. Conscienciar el públic, professionals i administracions. 

Si vol conèixer més sobre aquest risc per a la salut dels treballadors, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.