Radiacions òptiques i camps electromagnètics. Com identificar aquests riscos?

Resulta difícil imaginar un lloc de treball modern on les persones treballadores no estiguin exposades a radiacions òptiques generades artificialment (ROA) o camps electromagnètics (camps EM). 

El propi sistema d’il·luminació, necessari per al desenvolupament habitual de l’activitat laboral, en condicions de seguretat i benestar, suposa una exposició a radiacions òptiques artificials, mentre que els conductors elèctrics que proporcionen l’energia necessària per al funcionament d’aquests sistemes, genera  un camp electromagnètic a causa de les càrregues elèctriques en moviment.

Altres fonts d’emissió

Podríem enumerar-ne algunes com: xarxes de telefonia mòbil; forns d’inducció; forns microones; làmpades led; eines làser; radar; xarxes de comunicacions sense fil (wifi); llums dels vehicles; radiadors d’IR; separadors magnètics; separadors per corrents de Foucault; soldadura per arc elèctric; sistemes de curat de pintures en serigrafia, etc.

Marc normatiu

A diferència d’altres contaminants ambientals, el cos normatiu bàsic associat a aquests dos agents ha estat dels més tardans a incorporar-se a l’ordenament jurídic espanyol. Així, la norma legal bàsica per a les ROA es va incorporar el 2010 mitjançant el RD 486/2010, mentre que per als camps EM es va incorporar el 2016 mitjançant el RD 299/2016. En ambdós actes legals, queda molt més palesa la importància de la directa apreciació professional qualificada enfront de la necessitat de realitzar un mesurament quantitatiu, per obtenir el valor numèric de l’ exposició.

Identificació

Com en tots els àmbits de la vida, la identificació d’una condició perillosa en l’àmbit laboral, està molt lligada als “sentits” i les “sensacions”. Així, en soroll podem utilitzar el sentit de l’oïda, que possibilita la identificació d’una situació sonora que ens transmet la “sensació” de perill, normalment associada al volum.

En el cas de la percepció de les radiacions òptiques i els camps electromagnètics els nostres sentits són ineficaços, per la qual cosa no disposem d’aquests “senyals d’alerta”, creient-se una falsa sensació de seguretat. L’ exemple més comú i habitual es presenta quan es realitza una ressonància magnètica nuclear. La persona és sotmesa a un camp magnètic intens però els nostres sentits no ens adverteixen de res perillós.

La identificació d’ aquests contaminants és fàcil. Són presents en totes les activitats humanes que es realitzin en un ambient de treball interior. Ara bé, aquesta presència no equival a dany per a la salut, i per tant del risc.

En tots dos casos la realització de mesuraments quantitatius és més complex que per a altres contaminants, com el soroll, les vibracions o l’estrès tèrmic, que podem identificar com a “clàssics” en l’àmbit de la higiene industrial, referint als agents físics.

Esquema d’identificació i avaluació del risc

Comprèn les etapes següents:

• Identificació de les fonts d’emissió.  S’hauran de registrar totes les fonts d’emissió presents en el lloc de treball amb informació de la seva banda espectral.
• Descart de fonts banals. Tant per a radiacions òptiques com per a camps EM s’han definit criteris per poder “considerar seguides” determinades fonts les característiques d’emissió de les quals difícilment suposaran la superació dels valors de referència. Les fonts que podríem considerar dins d’ aquest grup són: un router domèstic o un làser de classe 1.

Referits als camps EM, la norma UNE-EN 50499 inclou una taula de llocs de treball i equips conformes a priori, que no requeriran d’un procés d’avaluació més detallat, llevat que hi hagi personal sensible (persones amb dispositius mèdics actius implantats per exemple), que faran necessària l’avaluació detallada d’aquests llocs de treball.

• Estimació/càlcul de l’exposició. S’estimarà/calcularà el valor esperat de nivell d’exposició i es compararà amb els valors de referència adequats.
• Mesurament dels nivell d’exposició.  Únicament quan no sigui possible realitzar el càlcul anteriorment descrit la norma recomana realitzar un mesurament quantitatiu del nivell d’ exposició en el lloc de treball. Depenent de la font (per exemple fonts d’infraroigs o visible, així com fonts en l’entorn de radiofreqüències i microones) els mesuraments presenten una complexitat elevada, que requerirà tant d’una anàlisi prèvia i recopilació de dades, com d’un temps de mesurament elevat fins i tot per a poques tes d’ emissió i llocs de treball. El procediment general de mesurament serà conforme a la sèrie de normes UNE-EN 14255 en el cas de les ROA, mentre que per a camps EM el procediment serà conforme a la norma UNE-EN 50499, llevat que existeixi una norma específica.

Si bé el procés descrit és similar a altres riscos higiènics, les limitacions dels nostres sentits en la identificació i la “normalització” de la presència d’aquests contaminants, requereixen d’una anàlisi més detallada per part dels pànics, en la seva tasca d’assessorament a l’empresari.

Jose Manuel Rodriguez, especialista en Higiene Industrial