Quins deures té la persona empresària a Prevenció de Riscos Laborals?

El deure general de la persona empresària per a la Seguretat i Salut de les persones treballadores és complir amb una sèrie d’obligacions més específiques que tota persona empresària ha de conèixer:

1. La persona empresària ha d’establir la modalitat organitzativa de la prevenció a la seva empresa. S’entén per modalitat organitzativa de la prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per fer les activitats preventives. La persona empresària haurà d’optar per alguna de les modalitats preventives següents: l’assumpció personal per la persona empresària, designar una o diverses persones treballadores, constituir un Servei de Prevenció Propi o concertar un Servei de Prevenció Aliè.

3. La persona empresària ha de tenir en compte que els equips de treball que proporcioni siguin adequats i convenientment adaptats per a les tasques que les persones treballadores han d’exercir i no suposin un risc per a la seguretat o la salut dels mateixos. Es defineix com a equip de treball “qualsevol màquina, aparell o instal·lació utilitzat a la feina”.

4. La persona empresària ha d’adoptar mesures adequades perquè les persones treballadores rebin tota la informació necessària pel que fa als riscos existents, les mesures i les activitats de protecció i prevenció aplicables i les mesures d’emergències adoptades a l’empresa. Cal consultar les persones treballadores i permetre la seva participació en el marc de totes les qüestions que afectin la Seguretat i Salut a la feina.

5. La persona empresària, dins de les seves obligacions en matèria de prevenció, ha de garantir que cada persona treballadora rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada en matèria preventiva, en el moment de la contractació, també quan es produeixin canvis en les funcions que exerceixin i quan s’introdueixin noves tecnologies o canvis als equips de treball.

6. La persona empresària ha d’establir les mesures d’emergències adequades, i s’entenen per emergències les situacions imprevisibles, excepcionals i extraordinàries que si es produeixen originen situacions de risc greu per a les persones treballadores.

7. Ha d’informar i establir les mesures adequades quan hi hagi un risc greu i imminent. Podem considerar risc greu i imminent aquell risc que es pot observar, que és probable que aparegui a curt termini i pot suposar un dany greu per a la salut.

8. Ha de garantir a les persones treballadores, la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents a la feina. I per això haurà de tenir en compte el caràcter voluntari de les persones treballadores per sotmetre’s als reconeixements mèdics (encara que excepcionalment i quan ho marca la llei puguin ser obligatoris).

9. Ha de tenir molt en compte que ha d’elaborar i conservar a la disposició de l’autoritat laboral la documentació relativa a les obligacions en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.

10. Hem d’indicar que la llei contempla igualment la deguda Coordinació d’Activitats Empresarials: “quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadores de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar a l’aplicació de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals. Amb aquesta finalitat, s’establiran els mitjans de coordinació que siguin necessaris quant a la protecció i la prevenció dels riscos laborals i la informació sobre aquests a les seves respectives persones treballadores.”

11. És important conèixer per part de la persona empresària que té una obligació específica de protecció de les persones treballadores que per les seves característiques personals o estat biològic conegut siguin especialment sensibles als riscos derivats de la feina.

12. I seguint el fil de l’anterior obligació, la legislació ofereix una protecció especial a la maternitat, i per això, l’avaluació de riscos que es realitzi haurà de tenir en compte l’exposició de les empleades en situació d’embaràs o part recent qualsevol factor que puguin influir negativament en la salut de les treballadores o del fetus.

13. Novament la normativa reforça la protecció a determinats col·lectius, en aquest cas als menors. Abans de la incorporació del menor i prèviament a qualsevol modificació de les condicions de treball, es realitzarà una avaluació del lloc per tal de determinar la naturalesa, el grau i la durada a l’exposició en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic a agents o processos, que puguin posar en perill la seguretat o la salut.

14. La llei obliga les persones empresàries a que les persones treballadores amb contractes de treball temporal (obra i servei determinat, eventual per circumstàncies de la producció, interinitat, etc.) gaudeixin del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que la resta de persones treballadores de l’empresa.

En definitiva, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix les obligacions principals de les persones empresàries que acabem d’exposar per assegurar una protecció eficaç de les persones treballadores, i per tant l’incompliment d’aquestes obligacions pot desencadenar la imposició de sancions greus i molt greus.