Protecció contra incendis en els llocs de treball: requisit ineludible en matèria de seguretat

A l’article 14 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos laborals, s’estableix el dret dels treballadors a comptar amb una eficaç protecció en matèria de seguretat i salut en el treball. D’ aquest dret, se’ n deriva l’ obligació corresponent, per part de l’ empresari, de garantir aquesta protecció, incloent-hi aquella referent a la protecció contra incendis en els llocs de treball.

Seguretat dels llocs de treball en matèria de protecció contra incendis

Són molts els aspectes a tenir en compte a l’ hora de donar compliment a aquesta obligació, un d’ ells, i al qual no sempre se li presta la deguda atenció, és aquell que té a veure amb la seguretat dels llocs de treball en matèria de protecció contra incendis.

En aquest sentit, a l ‘article 11 del R.D. 486/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, s’estableix el següent:

1. Els llocs de treball s’ hauran d’ ajustar al que disposa la normativa que resulti d’ aplicació sobre condicions de protecció contra incendis. En tot cas, i llevat de disposicions específiques de la normativa esmentada, aquests llocs hauran de satisfer les condicions que s’ assenyalen en els punts d’ aquest apartat.
2. Segons les dimensions i l’ ús dels edificis, els equips, les característiques físiques i químiques de les substàncies existents, així com el nombre màxim de persones que hi puguin ser presents, els llocs de treball hauran d ‘ estar equipats amb dispositius adequats per combatre els incendis i, si fos necessari, amb detectors contra incendis i sistemes d’ alarma.
3.  Els dispositius no automàtics de lluita contra els incendis hauran de ser de fàcil accés i manipulació. Aquests dispositius s’hauran de senyalitzar conforme al que disposa el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball. Aquesta senyalització s’ ha de fixar en els llocs adequats i ser duradora.

Així mateix, a l’article 4 de l’esmentat R.D. 486/1997 s’estableix que ‘el disseny i les característiques constructives dels llocs de treball hauran també de facilitar el control de les situacions d’emergència, en especial en cas d’incendi, i possibilitar, quan sigui necessari, la ràpida i segura evacuació dels treballadors‘.

Tenint en compte el que estableixen les disposicions anteriorment exposades, a l’ hora de valorar els nivells de seguretat en matèria de protecció contra incendis d’ un determinat establiment s’ hauran de prendre en consideració els factors següents:

• Normativa que resulti d’ aplicació
• Dotació de mitjans de protecció contra incendis
• Disseny i característiques constructives dels llocs de treball.

A continuació, passarem a desenvolupar, breument, cadascun d’ aquests factors.

Normativa d’ aplicació

La legislació en aquesta matèria regula aspectes relacionats tant amb el disseny i característiques constructives dels llocs de treball com amb la dotació de mitjans de protecció necessaris (aspectes ambdós regulats, en funció que l’ús de l’establiment sigui, o no, de caràcter industrial, pel Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiment Industrials -en endavant RSCIEI- i/o pel Document Bàsic sobre Seguretat en cas d’Incendi del Codi Tècnic de l’Edificació -en endavant CTE-DB.SI-), així com amb els requisits de disseny, fabricació, instal·lació i manteniment que han de reunir els mitjans de protecció (Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis).

Aquestes normes no són les úniques que dicten regulacions en aquestes matèries existint, a més, diversa normativa de caràcter municipal, autonòmic, sectorial, etc., susceptible d’ establir obligacions al respecte i que, en el seu cas, hauran de ser preses en consideració.

Mitjans de protecció

La dotació de mitjans de protecció d’un determinat establiment estarà condicionada per les exigències legals anteriorment citades (RSCIEI i/o CTE-DB.SI) i, en funció d’aquestes, s’haurà de garantir la disponibilitat dels mitjans necessaris (extintors portàtils, boques d’incendi equipades, sistemes automàtics de detecció i/o d’extinció, sistemes d’alarma, etc.); en aquest sentit s’han de tenir en compte dos factors: 

• El caràcter no retroactiu de l’esmentada normativa: les obligacions establertes en aquest sentit, tant pel RSCIEI, com pel CTE-DB.SI, seran únicament d’aplicació en aquells establiments la llicència d’edificació dels quals tingui data posterior a la d’entrada en vigor del text legal corresponent, sent, també, d’aplicació, a aquelles àrees dels mateixos que haguessin estat objecte de reforma i/o ampliació en dates posteriors a les esmentades.
• En el cas que l’establiment no es veiés afectat per aquestes normes, s’haurà de verificar l’existència d’una normativa anterior, que si hagués resultat d’aplicació (com podria ser el cas de la Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CPI/96: Condicions de Protecció contra incendis en els edificis, ja derogada).
• El que disposa l ‘article 11 del RD 486/1997: encara en el cas que la normativa anteriorment indicada no resultés d’aplicació, els llocs de treball no estaran exempts de comptar amb una dotació de mitjans de protecció adequada ja que, en virtut del que estableix aquest article ‘en tot cas, i llevat de disposicions específiques de la normativa esmentada,  aquests llocs hauran d’estar equipats amb dispositius adequats per combatre els incendis i, si fos necessari, amb detectors contra incendis i sistemes d ‘alarma’; per a això, l’empresari haurà de tenir en compte els factors indicats en aquest article (‘dimensions, ús dels edificis, equips, característiques físiques i químiques de les substàncies existents i nombre màxim de persones que poguessin estar presents’).

Disseny i característiques constructives

Factor no menys important és el relatiu al disseny i característiques constructives dels llocs de treball; en aquest sentit, i com ja s’ha indicat anteriorment, seran d’aplicació les obligacions establertes, en funció de l’ús de l’establiment, en el RSCIEI i/o en el CTE-DB.SI (o, si s’escau, en la normativa anterior a aquests),  sent obligació del titular de l’activitat garantir que els llocs de treball compleixen amb els requisits de sectorització i compartimentació corresponents, que compten amb un nombre suficient de sortides (i que aquestes es troben operatives), que els recorreguts d’evacuació compten amb adequat dimensionament i que no excedeixen les longituds màximes previstes, etc.

Per la seva banda, i igual que succeïa pel que fa a la dotació de mitjans de protecció contra incendis, el disseny i característiques constructives d’aquells llocs de treball que es trobin fora de l’àmbit d’aplicació de les esmentades normatives no quedaran exempts de garantir uns adequats nivells de seguretat, per donar compliment a l’establert a l’art.  anteriorment esmentat.

Conclusió

De tot l’exposat es conclou, per tant, la diversitat dels factors a tenir en compte per l’empresari per garantir uns adequats nivells de seguretat en matèria de protecció contra incendis en els llocs de treball, per a això, i en el seu cas, aquest podrà (i haurà) comptar amb l’ assessorament del personal especialitzat del seu Servei de Prevenció.

Capítol a part seria el relatiu a les mesures a adoptar pels titulars de les diferents activitats per a la gestió de les possibles situacions d’ emergència que poguessin afectar-los, encara que aquestes mesures, si no s’ han garantit prèviament uns adequats nivells de seguretat en matèria de protecció contra incendis, acabaran, en molts casos, per demostrar-se com a ineficaços; en qualsevol cas,  no és objecte d’ aquest article tot allò relacionat amb l’ adopció d’ aquestes mesures, aquests aspectes, sens dubte, serien mereixedors de desenvolupament en un article destinat a l’ efecte.

Fernando Villaverde Suárez

Director Tècnic d’ Autoprotecció en Cualtis