L’exposició a agents cancerígens per emissions dièsel

El passat 21 de febrer va finalitzar la moratòria en l’aplicació del Valor Límit Ambiental (VLA) per a les emissions de motors dièsel, contemplada en el Reial decret 427/2021, amb excepció dels sectors de la mineria subterrània i la construcció de túnels, i en aquest cas s’aplicarà a partir del 21 de febrer de 2026.

A conseqüència d’això, durant el primer trimestre d’enguany s’han vingut desenvolupant accions divulgatives, tant des d’organismes públics com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el treball, a través de la campanya Agents Cancerígens en el Treball: Conèixer per a Prevenir, com d’associacions empresarials dels diferents sectors afectats: Associacions de tallers de vehicles, per exemple.

És a dir, des de l’any 2021 les emissions dièsel es van incloure en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball, RD 665/1997.

Exposició laboral

Tal com es recull en els considerants de la pròpia directiva 2019/130, atesa la dificultat de complir amb la proposta de VLA a curt termini, va motivar la moratòria de 2 anys en la seva aplicació, facilitant l’elaboració i implantació d’un programa gradual de reducció de l’exposició en l’entorn laboral.

Malgrat això, fins a l’expiració d’aquesta, el nombre de consultes i/o estudis específics sobre l’avaluació de l’exposició a aquest contaminant ha estat mínim, havent realitzat més estudis en el primer semestre d’enguany, que en els dos anys anteriors.

No obstant l’anterior, què suposa l’existència d’aquest valor de referència des del punt de vista preventiu, i segons les obligacions i criteris establerts en l’RD 665/1997?

En primer lloc, una vegada identificada la presència d’emissions dièsel en el centre de treball, l’RD 665/1997 estableix com a primera actuació preventiva a realitzar per l’empresa la substitució d’aquest agent (article 4). Si bé en alguns sectors, per exemple la utilització de carretons elèctrics de motor de combustió en la logística, es disposa d’alternatives viables (carretons elèctrics, carretons de motors GLP/*GNC) en uns altres, com el sector dels tallers de vehicles, no és així.

En segon lloc, quan la substitució no és una opció viable, hauran d’adoptar-se mesures per a la prevenció i reducció de l’exposició (article 5).

Valors límit ambientals

En referencia als Valors Límit Ambientals, en l’article 5.5 s’indica:

● “L’exposició no superarà el valor límit dels agents cancerígens establert en l’annex III del present Reial decret”. En el cas de les emissions dièsel, VLA-*ED=0,05 mg/m³.
● “En tot cas, la no superació del valor límit no eximirà del compliment del que es disposa en l’apartat anterior”, referint-se l’apartat anterior a l’article 5.3 “Quan l’aplicació d’un sistema tancat no sigui tècnicament possible, l’empresari garantirà que el nivell d’exposició dels treballadors es redueixi a un valor tan baix com sigui tècnicament possible”

Finalment, d’acord amb el criteri tècnic del INSST, recollit en la guia d’agents cancerígens i referit a ´la majoria dels agents cancerígens i/o mutàgens, “els límits d’exposició no han de ser considerats com una garantia de protecció de la salut, sinó com unes referències màximes per a l’adopció de les mesures de protecció i de control de l’ambient dels llocs de treball”.

Mesures preventives

Per tot l’anterior, l’establiment i aplicació VLA per a les emissions de motors dièsel, proporciona a les empreses i els professionals de la prevenció, en la seva labor d’assessors experts, una eina per a:

● Determinar el nivell i grau d’exposició de les persones treballadores, sent aquest estudi quantitatiu de comparació amb el VLA, una eina per a la gestió del risc químic, i no un fi en si mateix.

● Valorar l’eficàcia de les mesures de gestió del risc a implantar, mitjançant la realització dels estudis quantitatius, previs i posteriors a la implantació d’aquestes mesures.
● Controlar, mitjançant mesuraments periòdics de control, que l’eficàcia de les mesures preventives implantades es manté en el temps, i proporciona un adequat control de l’exposició, mentre l’agent no pugui eliminar-se o el procés productiu no pugui modificar-se.

Però no els eximeix de les obligacions contemplades en l’RD 665/1997 ni dels principis de l’acció preventiva contemplats en la pròpia llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.

Jose Manuel Rodriguez, especialista d’Higiene Industrial a Vítaly